Podeu trobar l'article a ElPeriódico del dia 27 d'agost 2009, al suplement de vacances:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=640136
Bona lectura, els vostres comentaris seran molt ben apreciats.
martes, 1 de septiembre de 2009
Frases dominicanes, cançons i altres
Us deixo unes frases que hem escoltat molt durant aquesta "estadía" i altres mots:
- Les digo que no es fasil!
- La guardia esta perdonada!
- Tu sabes, mi amor!
- ponme un chin más de cerveza (Presidente, òbviament)
- chinola = maracuyá
- sancochar = hervir
- pararse=levantarse
- esto es una vaina
- nos vemos ahorita (mañana, pasado o cuando sea...)
- cónchale!
- ay mi madre!
- buenasss tardesss a todosss y todasss
- cultivamos arros, mais, guandules, habichuelas, aguacate, tayota, ají...
- coordinación
- cómo tu estás?
- montate en mi motol
- guagua
- el limón criollo
- tio, pues, a mi me da igual!
- los palos y la güira
- nos vamos al paso
- locrio de jaivas y camarones (com si fos una paella de marisc...)
- a ver si nos vamos de una vez
- estamos como el diccionario, sin palabras
- menudo pescao no te puedo pescar, cuando te monte te vo' a calibrar, si pepe te agarra te pone a gritar (http://www.youtube.com/watch?v=Itny_Vgz8CY&feature=related)
- el bolón (http://www.youtube.com/watch?v=aJAQHILBZ2A)
- asi es la vida de caprichosa, a veces negra, a veces color rosa...
(http://www.youtube.com/watch?v=COHfWV5yoXk)
- q tengo q hacer para q vuelvas conmigo, vamos a dejar el pasado a atras...
(http://www.youtube.com/watch?v=uHgnebZ_jYo)
- que le den papeleta (http://www.youtube.com/watch?v=FjclCTFnynM)
- si tu quieres colar café, cólame este paquete
(http://www.youtube.com/watch?v=YoXjFpxTUSk)
- ella estuvo aquí, ella volvió (http://www.youtube.com/watch?v=vqeO-P_CT5U)
- el sol la playa, coge mi vaina
(http://www.youtube.com/watch?v=0oxd2CcZv-k&feature=fvw)
- Les digo que no es fasil!
- La guardia esta perdonada!
- Tu sabes, mi amor!
- ponme un chin más de cerveza (Presidente, òbviament)
- chinola = maracuyá
- sancochar = hervir
- pararse=levantarse
- esto es una vaina
- nos vemos ahorita (mañana, pasado o cuando sea...)
- cónchale!
- ay mi madre!
- buenasss tardesss a todosss y todasss
- cultivamos arros, mais, guandules, habichuelas, aguacate, tayota, ají...
- coordinación
- cómo tu estás?
- montate en mi motol
- guagua
- el limón criollo
- tio, pues, a mi me da igual!
- los palos y la güira
- nos vamos al paso
- locrio de jaivas y camarones (com si fos una paella de marisc...)
- a ver si nos vamos de una vez
- estamos como el diccionario, sin palabras
- menudo pescao no te puedo pescar, cuando te monte te vo' a calibrar, si pepe te agarra te pone a gritar (http://www.youtube.com/watch?v=Itny_Vgz8CY&feature=related)
- el bolón (http://www.youtube.com/watch?v=aJAQHILBZ2A)
- asi es la vida de caprichosa, a veces negra, a veces color rosa...
(http://www.youtube.com/watch?v=COHfWV5yoXk)
- q tengo q hacer para q vuelvas conmigo, vamos a dejar el pasado a atras...
(http://www.youtube.com/watch?v=uHgnebZ_jYo)
- que le den papeleta (http://www.youtube.com/watch?v=FjclCTFnynM)
- si tu quieres colar café, cólame este paquete
(http://www.youtube.com/watch?v=YoXjFpxTUSk)
- ella estuvo aquí, ella volvió (http://www.youtube.com/watch?v=vqeO-P_CT5U)
- el sol la playa, coge mi vaina
(http://www.youtube.com/watch?v=0oxd2CcZv-k&feature=fvw)
La tornada no es fasil!
Només han passat 3 dies des que vam tornar i està sent molt dur!
Vam passar dos dies a Sto Domingo després del comiat tan intens i llagrimós de tota la nostra gent del CEPROS, amb una festa típica dominicana.
Vam fer una última visita a la Platja caribenya que ens va portar el Marcio, molt prop de San Cristòbal, allà on ell viu, allí vam poder degustar una espècie de coques de blat fregides molt bones i de les quals he oblidat el nom. La calor era asfixiant i el bany ens va sentar molt bé, no volíem estar enlloc més que dins l'aigua tot i la bruta que estava.
Per la nit, una part del grup va decidir cremar Sto Domingo i fer festa per diferents clubs de la zona colonial on sorprenentment no hi havia ni merengue ni bachata!
L'endemà ja era el dia de la tornada però durant el matí i el migdia vam visitar la casa de Colon, el barri colonial, la catedral, el parc de la independència, el carrer del Conde on vam fer moltes, moltes compres...principalment teles pintades i vam experimentar l'art del regateo, a cadascú ens van posar un preu diferent. Va ser el moment on vam pensar en tota la gent que vam deixar a casa i quin detall els hi podria fer més il.lusió com a record.
Acomiadar el país no va ser fàcil, ja marxàvem, no hi havia possibilitat de fer-se enrere tot i que dins dels nostres cors ens en deixàvem una part allà...quina sensació més contradictòria haver de marxar quan en realitat no ho volies fer 100%.
Tota la família del camp Setem-Dominicana 2009 van fer una sorpresa de regal d'aniversari a la Marta un cop vam arribar a Madrid. Li van cantar, havien comprat un pastís en forma de cor amb un 29 la mar de xulo, tot ple de purpurina i una espelmeta que podria fer realitat el seu desig. Les arracades verdes de regal van ser un èxit i la postal manufacturada pel grup tot un encert pels personatges que hi apareixien. ;)
El comiat a l'aeroport del Prat tampoc va ser fàcil...sabíem que teníem a tota la nostra gent a fora esperant-nos (bé, no tots, però si la majoria) i era com si no volguérem sortir...crec q ens feia pena que tot s'acabés. La maleta de l'Angels va tardar en sortir però finalment va arribar, la vam deixar soleta que anés a reclamar-la i crec q no va ser molt bona idea. Novament, plors d'emoció, nussos a la gola que no et deixen parlar, tristesa...el camp ens ha unit molt i acomiadar-nos va ser dur, sobretot després de conviure durant un mes i de compartir tantes i tantes coses.
Ara ja som de nou en el nostre món, tan diferent i tan igual a l'hora, la nostàlgia que ens porten els records d'allò viscut envaeix les nostres ments. Expliquem el que hem après i el que hem viscut a la nostra gent i ens n'adonem de la sort que hem tingut d'haver viscut aquesta experiència de la seua intensitat i de la repercussió que això tindrà en les nostres vides i esperem que també la tinga en aquesta societat occidental.
Vam passar dos dies a Sto Domingo després del comiat tan intens i llagrimós de tota la nostra gent del CEPROS, amb una festa típica dominicana.
Vam fer una última visita a la Platja caribenya que ens va portar el Marcio, molt prop de San Cristòbal, allà on ell viu, allí vam poder degustar una espècie de coques de blat fregides molt bones i de les quals he oblidat el nom. La calor era asfixiant i el bany ens va sentar molt bé, no volíem estar enlloc més que dins l'aigua tot i la bruta que estava.
Per la nit, una part del grup va decidir cremar Sto Domingo i fer festa per diferents clubs de la zona colonial on sorprenentment no hi havia ni merengue ni bachata!
L'endemà ja era el dia de la tornada però durant el matí i el migdia vam visitar la casa de Colon, el barri colonial, la catedral, el parc de la independència, el carrer del Conde on vam fer moltes, moltes compres...principalment teles pintades i vam experimentar l'art del regateo, a cadascú ens van posar un preu diferent. Va ser el moment on vam pensar en tota la gent que vam deixar a casa i quin detall els hi podria fer més il.lusió com a record.
Acomiadar el país no va ser fàcil, ja marxàvem, no hi havia possibilitat de fer-se enrere tot i que dins dels nostres cors ens en deixàvem una part allà...quina sensació més contradictòria haver de marxar quan en realitat no ho volies fer 100%.
Tota la família del camp Setem-Dominicana 2009 van fer una sorpresa de regal d'aniversari a la Marta un cop vam arribar a Madrid. Li van cantar, havien comprat un pastís en forma de cor amb un 29 la mar de xulo, tot ple de purpurina i una espelmeta que podria fer realitat el seu desig. Les arracades verdes de regal van ser un èxit i la postal manufacturada pel grup tot un encert pels personatges que hi apareixien. ;)
El comiat a l'aeroport del Prat tampoc va ser fàcil...sabíem que teníem a tota la nostra gent a fora esperant-nos (bé, no tots, però si la majoria) i era com si no volguérem sortir...crec q ens feia pena que tot s'acabés. La maleta de l'Angels va tardar en sortir però finalment va arribar, la vam deixar soleta que anés a reclamar-la i crec q no va ser molt bona idea. Novament, plors d'emoció, nussos a la gola que no et deixen parlar, tristesa...el camp ens ha unit molt i acomiadar-nos va ser dur, sobretot després de conviure durant un mes i de compartir tantes i tantes coses.
Ara ja som de nou en el nostre món, tan diferent i tan igual a l'hora, la nostàlgia que ens porten els records d'allò viscut envaeix les nostres ments. Expliquem el que hem après i el que hem viscut a la nostra gent i ens n'adonem de la sort que hem tingut d'haver viscut aquesta experiència de la seua intensitat i de la repercussió que això tindrà en les nostres vides i esperem que també la tinga en aquesta societat occidental.
miércoles, 26 de agosto de 2009
Torneeeeeeem!
Hola fans i fanes de nosaltres!
L'hora de la tornada ja la tenim aquí! Aquest dissabte fem escala a MAdrid al voltant de les 10:00 h i a les 15:00 aprox. arribem a l'aeroport del Prat terminal B. Ja estem preparant les motxilles pq avui sortim direcció Santo Domingo i deixem aquí (a Padre las casas) a la gent de CEPROS que tan bé ens ha acollit i cuidat.
Moltes experiències, moments, olors, colors, rialles i amics nous ens emportem d'un pais que ens ha regalat molt a tots. Ara és hora de tornar i recordar, reflexionar, comparar, i prendre una mica (o un "chin" com diuen per aquí) de consciència de en quin mon vivim. Bé, prou de ñoñerisme que se'ns cau la llagrimeta i no convé.
Per cert, molts de nosaltres hem perdut la por a molts animals/insectes degut a les visites a la nostra habitació de les nostres amigues ja, les taràntules, per exemple... i ens hem transformat en uns verdaders homes i dones valents i de profit :)
Sentim no haver actualitzat amb més freqûència aq blog i no penjar cap foto, però la conexió a internet és d'aquelles que teniem a CAtalunya al 1996 + o -, que es paga per minuts i a la gent ni tan sols els hi sona la paraula ADSL.
ENs enrecordem molts de tots vosaltres! I tenim ganes de veure-us!!!
Molts petons i fins el dissabte!!
L'hora de la tornada ja la tenim aquí! Aquest dissabte fem escala a MAdrid al voltant de les 10:00 h i a les 15:00 aprox. arribem a l'aeroport del Prat terminal B. Ja estem preparant les motxilles pq avui sortim direcció Santo Domingo i deixem aquí (a Padre las casas) a la gent de CEPROS que tan bé ens ha acollit i cuidat.
Moltes experiències, moments, olors, colors, rialles i amics nous ens emportem d'un pais que ens ha regalat molt a tots. Ara és hora de tornar i recordar, reflexionar, comparar, i prendre una mica (o un "chin" com diuen per aquí) de consciència de en quin mon vivim. Bé, prou de ñoñerisme que se'ns cau la llagrimeta i no convé.
Per cert, molts de nosaltres hem perdut la por a molts animals/insectes degut a les visites a la nostra habitació de les nostres amigues ja, les taràntules, per exemple... i ens hem transformat en uns verdaders homes i dones valents i de profit :)
Sentim no haver actualitzat amb més freqûència aq blog i no penjar cap foto, però la conexió a internet és d'aquelles que teniem a CAtalunya al 1996 + o -, que es paga per minuts i a la gent ni tan sols els hi sona la paraula ADSL.
ENs enrecordem molts de tots vosaltres! I tenim ganes de veure-us!!!
Molts petons i fins el dissabte!!
sábado, 15 de agosto de 2009
De comunitat en comunitat...
Doncs des de l'última actualització han passat moltes novetats.
Hem conegut a les puces, els mosquits, les granotes, serps, abelles, cabres, bous, vaques, gallines, rates.... i gairebè tots a la nostra habitaciò! Yuhuuuuuu!
Seguim visitant comunitats, escoltant els camperols i convivint amb les famìlies.
La foto: Aniversari de la Inès i el Julio, 27 i 22 anys respectivament. Van rebre com a obsequi de gran valor unes postals i pulseretes de fil i plàstic dignes del millor alumne d'una classe de P-3.
La velocitat de l'internet aquì no ens permet actualitzar amb mès freqûència, demanem disculpes a tots els nostres admiradors i admiradores.
Dema 1er dia d'esbarjo: PLAYA DEL CARIBE SEXYYYYY!!!!!!
Molts petons i abraçades a totes i tots!
Hem conegut a les puces, els mosquits, les granotes, serps, abelles, cabres, bous, vaques, gallines, rates.... i gairebè tots a la nostra habitaciò! Yuhuuuuuu!
Seguim visitant comunitats, escoltant els camperols i convivint amb les famìlies.
La foto: Aniversari de la Inès i el Julio, 27 i 22 anys respectivament. Van rebre com a obsequi de gran valor unes postals i pulseretes de fil i plàstic dignes del millor alumne d'una classe de P-3.
La velocitat de l'internet aquì no ens permet actualitzar amb mès freqûència, demanem disculpes a tots els nostres admiradors i admiradores.
Dema 1er dia d'esbarjo: PLAYA DEL CARIBE SEXYYYYY!!!!!!
Molts petons i abraçades a totes i tots!
domingo, 9 de agosto de 2009
Primers dies a Dominicana
Sense cap incident vam aterrar el 3 d'agost a Santo Domingo.
Una gran rebuda per part de CEPROS (centro de estudios y promocion social) i sobretot d'un dels responsables Aristides, que no ens ha deixat ni un moment sols.
A dia d'avui ja hem visitat diverses comunitats i hem conviscut amb ells. La realitat d'aquesta gent es bastant diferent pero tenen una gran força i vigorositat que els fa unics i genuins.
No hem tingut cap incident, hem menjat a base d'arros i platan i les ultimes novetats de tots nosaltres son:
Julio: Amb l'ambient congelat de l'avio va agafar un petitet encostipat que ja ha superat a base de mel i llima de l'Aristides.
Robert: Cada vegada esta més moreno i ja sembla un autèntic dominicà. Està fet un gran ballarí de reggeton (el baile del Pepe) i es molt sexy.
David: Esta buscant un mestre per aprendre ballar bachata i es un gran orador en les reunions de les comunitats.
Marta: Estrella de la Bachata, Merengue i Salsa. Els dominicans se la rifen per treure-la a ballar.
Àngels: Ha deixat de ser la nena pija de ciutat. L'altre dia va agafar un gripau gegant.
Carlota: Aquesta nit les rates s'han menjat les seves galetes. Batejada com la dona elegant segons la Celeste.
Estel: Es sap relacionar molt bè amb la gent de l'illa. No ha tingut cap ensurt amb els mosquits.
Ha progressat adequadament amb el tema esfinterià.
Inès: La seva morenor va en augment. Amb en Robert es juguen la primera posició.
Elsa: Està molt motivada amb tot l'intercanvi cultural. La seva rialla es molt característica i a vegades desperta a les comunitats.
No sabem quan podrem tornar a escriure ja que aquí els servei informàtic es una loteria. Igual que l'aigua i la llum.
Com diuen per aquí, "le digo mi amol que no es faacil"
Continuarem informant.
Una gran rebuda per part de CEPROS (centro de estudios y promocion social) i sobretot d'un dels responsables Aristides, que no ens ha deixat ni un moment sols.
A dia d'avui ja hem visitat diverses comunitats i hem conviscut amb ells. La realitat d'aquesta gent es bastant diferent pero tenen una gran força i vigorositat que els fa unics i genuins.
No hem tingut cap incident, hem menjat a base d'arros i platan i les ultimes novetats de tots nosaltres son:
Julio: Amb l'ambient congelat de l'avio va agafar un petitet encostipat que ja ha superat a base de mel i llima de l'Aristides.
Robert: Cada vegada esta més moreno i ja sembla un autèntic dominicà. Està fet un gran ballarí de reggeton (el baile del Pepe) i es molt sexy.
David: Esta buscant un mestre per aprendre ballar bachata i es un gran orador en les reunions de les comunitats.
Marta: Estrella de la Bachata, Merengue i Salsa. Els dominicans se la rifen per treure-la a ballar.
Àngels: Ha deixat de ser la nena pija de ciutat. L'altre dia va agafar un gripau gegant.
Carlota: Aquesta nit les rates s'han menjat les seves galetes. Batejada com la dona elegant segons la Celeste.
Estel: Es sap relacionar molt bè amb la gent de l'illa. No ha tingut cap ensurt amb els mosquits.
Ha progressat adequadament amb el tema esfinterià.
Inès: La seva morenor va en augment. Amb en Robert es juguen la primera posició.
Elsa: Està molt motivada amb tot l'intercanvi cultural. La seva rialla es molt característica i a vegades desperta a les comunitats.
No sabem quan podrem tornar a escriure ja que aquí els servei informàtic es una loteria. Igual que l'aigua i la llum.
Com diuen per aquí, "le digo mi amol que no es faacil"
Continuarem informant.
domingo, 2 de agosto de 2009
COMENÇA L'AVENTURA!!
Demà 3 d'agost a les 9 del matí ja no hi haurà volta enrera.
Aquell grup que fa uns mesos van passar el seu primer cap de setmana junts es trobaran a l'aeroport per començar la seva aventura per República Dominicana, amb l'objectiu principal de veure una realitat completament diferent a la que tenen a casa seva.
I també per fer un turisme solidari per zones que els magnats dels grans Ressorts de Punta Cana no recomanen als turistes. Però és on està l'essència de l'illa.
Continuarem informant.
Moli
viernes, 31 de julio de 2009
Muy cerca...
Vamos a triunfar como las cabras! ... si no se nos lleva un huracán, ni nos parasita una ameba, ni nos contagiamos de malaria, ni nos comen las moscas de las letrinas, ni nos secuestra la guerrilla...
aiiiiii
(He comprado plastelina, cartulinas, plastidecors y colores) Mañana iré a por hilo para hacer pulseritas, si?
el robe.
jueves, 30 de julio de 2009
Article al suplement de vacnces de elPeriódico
Des de Setem ens han demanat al grup que expliquem a la premsa els motius que ens ha empés a decidir dedicar unes vacances en un camp de solidaritat, els objectius del camp, quines expectatives tenim, quines activitats farem...
Demà faré l'entrevista amb la periodista i durant algun dia del mes d'agost sortirà al suplement de vacances del diari.
Penso sincerament que està molt bé que ens donen l'oportunitat de divulgar aquest tipus d'activitats desconegudes per la majoria de la població i que suposen una alternativa a les vacances tradicionals que en general són poc sostenibles i sense cap tipus de respecte per la gent/cultura/tradicions del país al qual es viatja.
Us posarem l'article en propers posts per tal que pugueu treure'n les conclusions vosaltres mateixos.
Si és que el nostre grup serà famosillo i tot!
Demà faré l'entrevista amb la periodista i durant algun dia del mes d'agost sortirà al suplement de vacances del diari.
Penso sincerament que està molt bé que ens donen l'oportunitat de divulgar aquest tipus d'activitats desconegudes per la majoria de la població i que suposen una alternativa a les vacances tradicionals que en general són poc sostenibles i sense cap tipus de respecte per la gent/cultura/tradicions del país al qual es viatja.
Us posarem l'article en propers posts per tal que pugueu treure'n les conclusions vosaltres mateixos.
Si és que el nostre grup serà famosillo i tot!
Presentació del grup pre-viatge
Aquí estem, tot el grupillo abans de marxar.
De dreta a esquerra:
- Fila de dalt: Robert, Inés, Àngels, David i Marta
- Fila de baix: Carlota, Elsa, Estel i Julio
Aquesta foto la vam fer un cap de setmana del mes de maig quan encara no érem conscients de l'aventura en la què ens havíem immers.
A hores d'ara el que no està nerviós, està raro, i la que no, se'n puja per les parets, hi han de més tranquils/es, però el que si que és comú és que tots estem la mar d'il.lusionats, emocionats... esperant el gran dia 3 d'agost en el qual el projecte s'iniciarà en la seua segona fase i posarem a prova les nostres aptituds davant situacions i experiències i noves.
Disposats i disposades a gaudir d'una experiència única...
Dominicana allá vamos!
lunes, 27 de julio de 2009
Només queda una setmana!!!
Hola i benvinguts al nostre blog del grup de República Dominicana.
En aquest espai podreu veure les últimes notícies del viatge a aquest illa tan extraordinària.
D'entrada, només ens queda una setmana per començar la nostra aventura i us podem assegurar que el mail no para. Cada dos per tres hi ha un missatge nou per veure que ens enduem que ens falta, etc. En definitiva, una mica de nervis.
Jo la veritat que encara no em faig la idea. Però quan estigui a l'avió llavors començarà tot.
Seguirem informant.
David Moliner
En aquest espai podreu veure les últimes notícies del viatge a aquest illa tan extraordinària.
D'entrada, només ens queda una setmana per començar la nostra aventura i us podem assegurar que el mail no para. Cada dos per tres hi ha un missatge nou per veure que ens enduem que ens falta, etc. En definitiva, una mica de nervis.
Jo la veritat que encara no em faig la idea. Però quan estigui a l'avió llavors començarà tot.
Seguirem informant.
David Moliner
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)